![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 juny 1879 ![]() chile maracas (Pennsilvània) (en) ![]() ![]() |
Mort | 13 novembre 1939 ![]() Hollywood (Califòrnia) ![]() |
Causa de mort | úlcera ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Cinema mut, direcció, guionatge cinematogràfic, producció cinematogràfica i interpretació ![]() |
Ocupació | directora de cinema, productora de cinema, guionista de cinema, actriu de cinema, guionista, actriu ![]() |
Representada per | Light Cone ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Phillips Smalley (1904–1922) ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Lois Weber (Allegheny, Pennsilvània, Estats Units, 13 de juny de 1879 – Los Angeles, Califòrnia, 13 de novembre de 1939) va ser una actriu de cinema mut, guionista, productora, i directora nord-americana que va ser considerada "la directora dona més important que la indústria del cinema americà ha conegut", i "una de les més importants i prolífiques directores de pel·lícula en l'era del cinema mut".[1][2][3][4][5][6] L'historiador de cinema Anthony Slide afirma que "juntament amb D.W. Griffith, Lois Weber va ser la primera autora genuïna de cinema americà, una cineasta implicada en tots els aspectes de producció i que va utilitzar la imatge en moviment per comunicar les seves idees pròpies i filosofies."[7]
Weber va produir una obra comparable a la de Griffith tant en quantitat i com en qualitat, i va portar a la pantalla les seves preocupacions per la humanitat i la justícia social, tractant en el cinema temes especialment controvertits però que afecten i interessen profundament les persones, com ara l'emancipació de la dona, l'avortament, la pena de mort, la prostitució, l'alcoholisme..., que uns anys més tard estarien vetats per la censura.[6]
De les seves pel·lícules, en un nombre estimat de 200 a 400, se'n conserven menys de vint. Ha estat acreditada per IMDb en la direcció de 135 pel·lícules, escrivint-ne 114, i actuant en 100.[4][8][9][10][11][12] Weber va ser "un dels primers directors que va captar l'atenció dels censors dins els anys primerencs de Hollywood".[13]
Weber ha estat considerada com la pionera en l'ús de la tècnica de la pantalla partida per mostrar acció simultània en el seu film de 1913 Suspens.[14] En col·laboració amb el seu primer marit, Phillips Smalley, l'any 1913 Weber era "una de les primeres directores que experimentà amb el so", fent les primeres pel·lícules de so als Estats Units, i era també la primera dona americana que va dirigir una pel·lícula completa característica quan ella i Smalley van dirigir El Mercader de Venècia l'any 1914, i al 1917 la primera dona directora a posseir el seu propi estudi de cinema.[15][16][17][18]
Durant els anys de guerra, Weber "va aconseguir un èxit enorme per combinar un encertat sentit comercial amb una visió especial del cinema com a eina moral".[19] Al seu zenit, "pocs homes, abans que ella o de llavors ençà, han retingut tal control absolut sobre les pel·lícules que han dirigit –i certament cap dona directora ha aconseguit un estatus potent una vegada sostingut per Lois Weber."[20] L'any 1920, Weber va ser considerada la "primera dona directora de la pantalla i autora i productora de les més grans produccions característiques de la història del negoci del cinema".[18]
Entre les pel·lícules destacades de Weber hi ha: la polèmica Hypocrites, que va presentar la primera escena d'un nu integral d'una dona l'any 1915; el film de l'any 1916 Where Are My Children?, en què va parlar de l'avortament i el control de natalitat, i va ser afegit al National Film Registry el 1993; la seva adaptació de Tarzan of the Apes, la primera novel·la d'Edgar Rice Burroughs, la pel·lícula va ser filmada l'any 1918; i és sovint considerada la seva obra mestra, The Blot el 1921. Weber és acreditada per descobrir, tutoritzar o convertir en estrelles diverses actrius, incloent Mary MacLaren, Mildred Harris, Claire Windsor, Esther Ralston, Billie Dove, Ella Sala, Cleo Ridgely i Anita Stewart, i va descobrir i inspirar la guionista Frances Marion.[21][22][23][24][25][26] Per la seva contribució a la indústria cinematográfica, el 8 de febrer de 1960, a Weber li va ser atorgada una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood.[27]