Lois Weber

Plantilla:Infotaula personaLois Weber

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1879 Modifica el valor a Wikidata
chile maracas (Pennsilvània) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortúlcera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCinema mut, direcció, guionatge cinematogràfic, producció cinematogràfica i interpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirectora de cinema, productora de cinema, guionista de cinema, actriu de cinema, guionista, actriu Modifica el valor a Wikidata
Representada perLight Cone Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePhillips Smalley (1904–1922) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0916665 Allocine: 776429 Allmovie: p116181 AFI: 100130 TMDB.org: 1037794
Find a Grave: 69300510 Modifica el valor a Wikidata

Lois Weber (Allegheny, Pennsilvània, Estats Units, 13 de juny de 1879Los Angeles, Califòrnia, 13 de novembre de 1939) va ser una actriu de cinema mut, guionista, productora, i directora nord-americana que va ser considerada "la directora dona més important que la indústria del cinema americà ha conegut", i "una de les més importants i prolífiques directores de pel·lícula en l'era del cinema mut".[1][2][3][4][5][6] L'historiador de cinema Anthony Slide afirma que "juntament amb D.W. Griffith, Lois Weber va ser la primera autora genuïna de cinema americà, una cineasta implicada en tots els aspectes de producció i que va utilitzar la imatge en moviment per comunicar les seves idees pròpies i filosofies."[7]

Weber va produir una obra comparable a la de Griffith tant en quantitat i com en qualitat, i va portar a la pantalla les seves preocupacions per la humanitat i la justícia social, tractant en el cinema temes especialment controvertits però que afecten i interessen profundament les persones, com ara l'emancipació de la dona, l'avortament, la pena de mort, la prostitució, l'alcoholisme..., que uns anys més tard estarien vetats per la censura.[6]

De les seves pel·lícules, en un nombre estimat de 200 a 400, se'n conserven menys de vint. Ha estat acreditada per IMDb en la direcció de 135 pel·lícules, escrivint-ne 114, i actuant en 100.[4][8][9][10][11][12] Weber va ser "un dels primers directors que va captar l'atenció dels censors dins els anys primerencs de Hollywood".[13]

Weber ha estat considerada com la pionera en l'ús de la tècnica de la pantalla partida per mostrar acció simultània en el seu film de 1913 Suspens.[14] En col·laboració amb el seu primer marit, Phillips Smalley, l'any 1913 Weber era "una de les primeres directores que experimentà amb el so", fent les primeres pel·lícules de so als Estats Units, i era també la primera dona americana que va dirigir una pel·lícula completa característica quan ella i Smalley van dirigir El Mercader de Venècia l'any 1914, i al 1917 la primera dona directora a posseir el seu propi estudi de cinema.[15][16][17][18]

Durant els anys de guerra, Weber "va aconseguir un èxit enorme per combinar un encertat sentit comercial amb una visió especial del cinema com a eina moral".[19] Al seu zenit, "pocs homes, abans que ella o de llavors ençà, han retingut tal control absolut sobre les pel·lícules que han dirigit –i certament cap dona directora ha aconseguit un estatus potent una vegada sostingut per Lois Weber."[20] L'any 1920, Weber va ser considerada la "primera dona directora de la pantalla i autora i productora de les més grans produccions característiques de la història del negoci del cinema".[18]

Hypocrites (1915)

Entre les pel·lícules destacades de Weber hi ha: la polèmica Hypocrites, que va presentar la primera escena d'un nu integral d'una dona l'any 1915; el film de l'any 1916 Where Are My Children?, en què va parlar de l'avortament i el control de natalitat, i va ser afegit al National Film Registry el 1993; la seva adaptació de Tarzan of the Apes, la primera novel·la d'Edgar Rice Burroughs, la pel·lícula va ser filmada l'any 1918; i és sovint considerada la seva obra mestra, The Blot el 1921. Weber és acreditada per descobrir, tutoritzar o convertir en estrelles diverses actrius, incloent Mary MacLaren, Mildred Harris, Claire Windsor, Esther Ralston, Billie Dove, Ella Sala, Cleo Ridgely i Anita Stewart, i va descobrir i inspirar la guionista Frances Marion.[21][22][23][24][25][26] Per la seva contribució a la indústria cinematográfica, el 8 de febrer de 1960, a Weber li va ser atorgada una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood.[27]

  1. «Florence “Lois” Weber (1879-1939) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2024].
  2. «Lois Weber» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 24-04-2024. [Consulta: 30 abril 2024].
  3. Anthony Slide, Lois Weber Film Collection Arxivat 2013-01-17 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 "Lois Weber (1881–1939)", Dictionary of Women Worldwide: 25,000 Women Through the Ages (2007), Dictionary of Women Worldwide.
  5. "Lois Weber, or the exigency of writing"
  6. 6,0 6,1 Brotons Capó, María Magdalena «Shoes (by Lois Weber)» (en castellà). Secuencias, 51, 11-11-2020, pàg. 183–186. ISSN: 2529-9913.
  7. Anthony Slide, The Silent Feminists, 29.
  8. Jennifer Parchesky, "Lois Weber's 'The Blot': Rewriting Melodrama, Reproducing the Middle Class", Cinema Journal 39:1 (Autumn, 1999):23.
  9. Her first husband, Phillips Smalley indicates they collaborated on 350 films.
  10. Linda Seger, When Women Call the Shots: The Developing Power and Influence of Women in Television and Film (iUniverse, 2003):8.
  11. One source estimates that fewer than fifty of Weber's films survive.
  12. Lois Weber filmography
  13. Aubrey Malone, Censoring Hollywood: Sex and Violence in Film and on the Cutting Room Floor (McFarland, 2011):7.
  14. Julie Talen, "'24': Split Screen's Big Comeback" Salon.com (May 15, 2002).
  15. «Women Behind the Camera: Women as Directors». Arxivat de l'original el 2012-05-14. [Consulta: 8 juny 2016].
  16. Louella O. Brown, "Pathe, F.B.O., Radio Victor Merge Stirs Movieland", Rochester Evening Journal and the Post Express (December 27, 1928):22.
  17. Lisa Singh, The Silenced Woman of Silent Films: Why Lois Weber Has Not Been Rediscovered Arxivat 2012-03-27 a Wayback Machine.
  18. 18,0 18,1 Cari Beauchamp, Without Lying Down: Frances Marion and the Powerful Women of Early Hollywood (University of California Press, 1998):149.
  19. Richard Koszarski, An Evening's Entertainment: The Age of the Silent Feature Picture, 1915–1928 (University of California Press, 1994):223.
  20. Anthony Slide, in Gwendolyn Audrey Foster, "Early Women Filmakers as Social Arbiters", Troping the Body: Gender, Etiquette, and Performance (SIU Press, 2000):110.
  21. Charlie Keil and Shelley Stamp, American Cinema's Transitional Era: Audiences, Institutions, Practices (University of California Press, 2004):338.
  22. Terry Ramsaye, ed., Motion Picture Almanac, Vol. 38 (Quigley Publications, 1929):34.
  23. Esther Ralston, "How I Broke into the Movies", St. Joseph Gazette (November 30, 1930):7A.
  24. Vicki Callahan, Reclaiming the Archive: Feminism and Film History (Wayne State University Press, 2010):131.
  25. Harrison Carroll, "The Flim Shop", Tyrone Daily Herald (Tyrone, PA: February 4, 1933):4.
  26. "Lois Weber, Director of Moving Pictures; Helped Anita Stewart and Other Stars to Win Success",The New York Times (November 14, 1939):23:2.
  27. Karen Ward Mahar, Women Filmmakers in Early Hollywood (JHU Press, 2008):90.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy